Unificar serveis a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, implica que estalviem cada any, un total d’1.499.044 euros, i això compatibilitzant solament els rebuts de lloguer que deixem de pagar.
Simplement acondicionant una planta no utilitzada i abandonada durant els darrers 4 anys de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i reubicant a Barcelona, a tota la plantilla en dos edificis comporta el 95% de l’estalvi anunciat.
També a Tarragona i a Terres de l’Ebre, canviem la ubicació per aconseguir una millor agrupació de les persones que treballen en l’àmbit de l’Habitatge.
O sigui, fent petites coses de sentit comú, en qüestions no essencials, pròpies de quan és pensàvem, i tots ens vam creure que erem un país ric. Pensament que encara flota pel que veig per algunes Administracions on els vents de l’austeritat europea no han arribat encara.
El passat mes de setembre vam presentar un Pla de Xoc per adjudicar els habitatges buits de la Generalitat. Tenim encara quatre mesos, fins a l’abril del 2012, per convocar un total de 3.264 pisos buits a més de 170 municipis del nostre pais.
Després dels tres primers mesos, comencem a recollir resultats molt positius. Hem obert 73 convocatòries, amb un total de 1.789 pisos ofertats en més de 250 promocions diferents (complim ja amb el 54,98% del parc desocupat, per sobre de l’objectiu marcat al nostre cronograma pel mes de desembre).
Hi ha molt interès en aconseguir aquests habitatges, això ho demostra el fet que hem tingut més de 65.000 entrades a les planes del Pla de XOC de la web de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, i moltes visites en les més de 50 jornades de portes obertes a les promocions d’habitatges.
Per acabar amb aquest llast dels pisos buits, hem passat els habitatges que eren de compra-venda a lloguer amb opció de compra i hem ajustat els preus per sota del mercat lliure, i per sota també del màxim que permet la protecció oficial, hem posat lloguers, veritablement socials.
A hores d’ara, tenim formalment molts sol·licitants per aquests pisos. Per tant espero en breu poder penjar en aquest bloc la segona part; el lliurament massiu de les claus als nous adjudicataris i aconseguint fer realitat el dret a l’habitatge a les famílies catalanes i aconseguint que aquest estoc es vagi reduint. A l’abril haurem obert totes les convocatòries per adjudicar tots els pisos buits i esperem haver-ne lliurat una bona part.
Des de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, investigarem i col·laborarem amb el Grup de Recerca d’Accés a l’Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV) per legislar noves fórmules d’accés a l’habitatge.
L’objectiu del conveni subscrit és la recerca de noves figures jurídiques que permetin i facilitin l’accés a l’habitatge en l’actual conjuntura socioeconòmica que dificulta l’accés amb fórmules tradicionals de la compravenda i el lloguer.
El Grup de Recerca d’Accés a l’Habitatge de la URV vol arribar a un marc legal de tinences intermitges per a la propietat compartida de l’habitatge, amb base a les següents mesures:
•Elaboració d’un marc legislatiu civil sobre la propietat temporal i la propietat compartida, com a fórmules intermitges entre el domini i el lloguer per flexibilitzar el mercat de l’habitatge.
•Estudi del tractament processal i financer d’aquestes figures.
•Imbricació d’aquestes fórmules noves en la normativa catalana de drets reals i d’habitatge, amb especial èmfasi en el desenvolupament de la Llei 18/2007, del dret a l’habitatge.
Des de l’any 2009, el Grup especialitzat en Recerca d’Accés a l’Habitatge se centra en la recerca de les possibilitats que pot oferir el Dret privat per millorar l’accés a l’habitatge. El grup està vinculat al Grupo de Investigación internacional para el Desarrollo de la Propiedad Urbana y Rústica (GIPUR) i té previst organitzar un Congrés Internacional de la European Network Housing Research al juny del 2013 a Tarragona. El Congrés aplegarà fins a 500 persones investigadores provinents de 40 països. L’Agència de l’Habitatge de Catalunya participarà i donarà suport també a aquest Congrés.
“A Mikel G., un joven ahora sin trabajo de Pamplona, se le adjudicó una VPO hace tres años. A finales de este mes, la promotora tiene intención de entregar los pisos. Por su actual situación sin empleo, las distintas cajas y bancos de la zona le ponen grandes reticencias a la hora de concederle una hipoteca. Y las entidades que sí se la dan le obligan a pagar un seguro por desempleo a un coste muy alto, casi 60.000 euros en toda la vida de su hipoteca. Su postura: “Estoy mirando viviendas de segunda mano seminuevas porque están bastante más baratas que la que se me adjudicó y, además, una libre tiene ventajas porque la podría vender en cualquier momento. Hasta ahora, la subvención se la ha llevado el promotor no yo”, se lamenta”.
Aquesta és la realitat que vinc proclamant des de fa mesos. He aprofitat per exemplificar-ho un article que apareix a La Vanguardia digital, i que pot consultar-se en aquest enllaç ¿Cuánto valen los pisos?
Ahir vaig rebre la notícia que finalment la malaltia havia pogut amb el Jaume.
El Jaume Guasch va dedicar-se a Tarragona des de molt jove, i ho va fer en cos i ànima. Va donar el millor d’ell mateix pels altres, pels més joves, abocat com a director artístic de l’Esbart Santa Tecla.
Defensava amb vehemència els seus criteris, bé a la Comissió Assessora del Seguici Popular, bé a l’hora de presentar il·lusionat nous projectes engrescadors per la Festa Major. No puc en un dia com avui fer altra cosa que recordar la seva ferma actitud que ens ha de servir a molts com a model.
Avui la notícia del dia és que ens deixa un prohom que va fer reviure la tradició a la Festa a Tarragona. No ho veureu a la portada del Diari (el futbol pot més que la cultura), però avui el titular trist que el Jaume ens ha deixat és per a tots aquells que viviu la Festa de Tarragona un cop molt dur, perquè el Jaume era un dels centenars de persones que silenciosament treballen perquè cada any els més petits i els més grans revisquin pels diferents indrets i carrers de la Part Alta de la ciutat les il·lusions que desperta la seqüencia més ritual de la nostra Santa Tecla.
En el darrer Ple del Parlament el PSC va interpel·lar al Govern en polítiques d’habitatge. Penjo les intervencions del Conseller Lluis Recoder. Pot semblar un videoblog, però a cops no cal afegir lletra, si la intervenció és prou clara i pedagògica, com és el cas.
“Verdaderamente, en conciencia sorprende a este juzgador la proliferación de directivos de Adigsa vinculados a ICEV, que tampoco es una formación política mayoritaria ( la cuarta o quinta de Catalunya ), con salarios especialmente elevados, prácticamente desconocidos entre el funcionariado, incluso con tareas públicas más relevantes. Y a ningún observador puede escapársele que el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya estuvo encabezado por dirigentes de ICEV en la época en que la totalidad de los demandantes fueron contratados. Ni tampoco que la naturaleza de Adigsa, sociedad anónima de titularidad pública, a diferencia de la AHC, propìciaba la contratación laboral en régimen de absoluta libertad, escapando de los rígidos criterios de igualdad, capacidad, merito i publicidad previstos tanto en el art. 23 de la CE como en el art. 55 de la Ley 7/2007, del Estatuto Básico del Empleado Público ( EBEP).
Así las cosas, en conciencia estima este juzgador que los indicios aportados arrojan sospechas no de que los demandantes fueran despedidos por su orientación política, sino, antes al contrario, de que fueron en su dia contratados por ello.”
Que cada dia hi ha titulars als diaris desencisadors de l’esperada recuperació de l’economia i del sector immobiliari és una realitat. Però hi ha notícies que encara que pugui semblar que són el mateix, en realitat resulta que no.
Deixeu-me que us posi dos exemples que el Diari de Tarragona i Hora Nova de Girona reflectien en les seves edicions del passat dia 22 de novembre. El contingut és ben explícit. La realitat actual no afecta tan sols al sector residencial lliure o de protecció oficial, sinó que afecta també a l’àmbit més social.
Ho defineix així el presentador de RTVE, juas !!!, a mi no se m’hagués ocorregut millor definició, l’he trobat genial. Una bombolla immobiliària pública és el que va trobar el nou Govern de la Generalitat, construir, construir i construir habitatges de protecció oficial. Era igual a on.., era igual, el que era important era construir, era igual arruinar l’Incasòl, l’únic que importava a final d’any eren les xifres, bojos per les xifres, però no per les xifres dels comptes públics, sinó bojos per iniciar habitatges ‘socials’ que ara ningú vol. Uns cracks!!!
